Navidad 2008

Un hogar caluroso por dentro y lleno de pensamientos para mis queridos. Así es la vista exterior de nuestro hogar una casa cubierta por la multitud de nieve.

El día de Navidad lo celebrábamos tan solo los que vivíamos en la casa, ya que mi papa siempre decía, “Navidad cada oveja en su corral”, creo que él consideraba éste día muy importante pasarlo con su familia intima.

En el colegio para éste día nos hacían aprender un verso para recitarlo el 25 en la comida. Como siempre he ido un poco a la mía y he tenido dificultad en hablar bien, de repente me puse de pie encima de la silla y empece a recitar el verso.

Mi mama se dio cuenta de ello y dijo, creo que MP nos esta recitando el verso, ya que más bien era chapurrear la lección aprendida.

Mi abuela maternal nos solía recitar poesías en catalán a lo largo del año y más en estas fiestas siempre nos hacia parte de ellas.

Particularmente siempre me he acordado de dos preferidas, así que en un viaje a España mi ahijada tuvo la bondad de traer un magnetófono prestado de no muy buena calidad en aquel tiempo y mi mama tuvo la gentileza de recitar las dos poesías que siempre he recordado en mis recuerdos.

LA PUBILLETA

Tenia cinc anys, I, pel viaranys, Com la perdiueta, De l’alba a la ni, Corria amb delit. Més maca pobreta! El rostre, preciós: Or el cabell ros. La pell setinada; Les dents, pinyonets; Els ulls, estelets;
De tots estimada. Angelet del cel! Tothom amb anhel. Li deia ma filla! Si creixes així, Del Mas de can Pi Seràs la pubilla. Ella, sentir això, Deia: - Oh! Oh! Oh! Que en tindré de coses! Que rica seré!
Que maca aniré! Que flors i que roses! I anava al jardí. I es guarnia allí. El cap de ridolta, I feia ramells
De llirs i clavells, I, volta que volta! Son pare era vell; Sa mare, com ell, Quaranta anys tenia.
No temis ja pas; Pubilla seràs. D’aquesta masia. Angelets del cel. Tothom amb anhel. Li deia -, rateta!
Si creixes així. Del mas de can Pi. Seràs pubilleta.
l mas de can Pi. Un dia bullí. De tanta gatzara. Hi havia bateig. Em sembla que veig. Al pare i la mare!
El vell, alegroi, Ja tenia un noi, Que son desig era, Veniu i mireu: Ja tenim hereu. La meva fal·lera.
La mare amb neguit, Pensava, en el llit, En la seva filla: Ja tot el que pot. Tenir és un dot.
Ja no és pubilla. La noia, jugant. Corrent i saltant, Cridava, innocenta: Ja tenim hereu, Veniu i mireu.
Ai, que estic contenta! I la gent entrant, Deia bromejant: i doncs, filla meva? Que ha fet l’hereuet
Que diu que t’ha tret De caseta teva? El pare que ho sent, També li diu rient: Sí, sí, és veritat, filla;
L’hereu t’ho ha robat; Ja t’ha desbancat, Ja no ets la pubilla. La noia amb un plor Que va trencâ el cor,
Va cridar: - Ai mare! No l’estimeu pas; M’ha robat el mas; M’ho ha dit el meu pare.
La noia d’en Pi. Van començâ a dir. Està malalteta. Va trista per tot, No diu mai un mot
Què et passa filleta? Res ella va dient, I flors va veient.I no se les posa. Pren un llesamí,
Cull un taronjí, Arrenca una rosa. No Diu quan ho veu. Tot és de l’hereu; Ja no sóc pubilla.
I així es va marcint.I es va engrogueint. Ai, la meva filla! Filla del meu cor!Què tens, mon tresor?
Plorant, diu la mare. Mare, no em beseu. Que són de l’hereu. Aquests besos d’ara. Ja plora el petit,
Ja li dóna el pit. La mare, angoixosa. Ell me l’ha robat! Va dient, i s’abat. La noia, plorosa.
En va el pare diu. Amb l’afany més viu: No temis, ma filla; Per xò no se’t treu.Si el nin és l’hereu
Tu n’ets la pubilla. Ai, no, pare; no! Pubilla no. Respon la pobreta. I així es va enflaquint,
I així es va marcint. Com una floreta.
Al mas de can Pi. Hi ha tant de tragí. Que tothom va en dansa. La noia se’ls mor. La mare, quin plor!
Ja no hi ha esperança. Mare, no ploreu; Ja teniu l’hereu.Per aconsolar-vos. Ai, no, filla, no!
Jo em moro, si no. Puc als dos besar-vos. Quan està en perill, Tot el goig del fill. Ens mata la filla.
Viu tu, mon tresor, I tu del meu cor. Seràs la pubilla. Vaig, mare, sentint. Que ja em vaig morint;
Vestiu-me blanqueta, I l’hereu, després, Que us donga diners. Per fer la caixeta. Preneu llessamins
Colliu tarongins. I feu-ne garlanda. Si no ho vol l’hereu. No me la poseu, Ell, mare, comanda.
La noia ja ha mort. La mare la plora. Un crit del cor treu: L’ha morta l’hereu! I el veu a la vora.
I, donant-li el pit, Diu al nin petit: El plor, per ma filla. Tu, hereu del tresor; Però... del meu cor
Ella és la pubilla.